Cabró

<<Hi ha gestos antics que guarden secrets per salvar el futur. Explica la llegenda que, després de la caiguda d’Hèctor, el vent i l’escuma van ser testimonis d’un jurament de pau: grecs i troians, exhaustos de la fúria, es tallaren les cabelleres i les abandonaren a la immensitat. No era tan sols un ritual funerari, era un acte de rendició davant la vida; es desfeien d'allò que els definia per abraçar un silenci nou, un espai on la venjança ja no tenia arrels.

Avui, sento la necessitat de portar aquest ritual a la meva pròpia vida. Massa sovint, la meva impulsivitat ha estat una espina en el camí dels que estimo, una ombra que he projectat sense voler sobre vosaltres. I és per això que avui vull fer tabula rasa.

Vull deixar que el vent s'emporti les meves torpeses i les conseqüències d’actes que no van néixer de la intenció, sinó de la inconsciència. Desitjo alliberar el nostre entorn de les cicatrius que jo mateix/a he obert, demanant que el mar se les emporti lluny, allà on el perdó esdevé marea.

No pretenc esborrar qui soc, sinó transformar la manera com us toco. Us convido a passar full amb mi, a deixar que la mar s'emporti tot el que ens ha pesat massa temps, i a començar de nou des d'aquest lloc on el respecte i l'afecte són, per fi, els únics protagonistes. Que el vent bufi només a favor de la nostra pau.>>